Tossa Plana de Lles

Fitxa tècnica:

Recorregut: del Refugi de Cap de Rec a la Tossa Plana de Lles (2946m).

Data: 26 de Gener del 2014

Desnivell positiu: 1000m aprox. 

Distància: 11 km aprox.

Consulta la traça: AQUÍ

Observacions: Cal tenir en compte que s'ha realitzat en modalitat hivernal, amb força neu. Valorar cada amo el seu gos, però molt recomanable i factible per a gossos mitjans i grans.

Tal i com marquen les dates ens trobem a ple hivern. Per tant aquest mes tocava realitzar una excursió hivernal, amb els paisatges més màgics que ens ofereix el Pirineu català, quan una capa blanca cobreix la nostra serralada més imponent. 

Els nostres amos volien notar la sensació de flotar per sobre la neu amb raquetes i esquís de muntanya, però això de flotar...tant el Senyor Ramon com una servidora no ho varem entendre, i ens enfonsàvem un munt. Fins que, finalment, vam arribar a la conclusió que seguir les seves traces era la millor alternativa, per a notar la tant esperada sensació de flotar damunt la neu.

L'excursió la vam iniciar des del Refugi de Cap del Rec o pistes d'esquí nòrdic de Lles, que per sorpresa de tots vam haver de pagar forfait, ja que l'inici del recorregut passa pel domini esquiable d'aquestes pistes. 

"La privatització de la muntanya per part de Lles Esquí S.L és  una aberració, ja que no hi ha cap alternativa per poder realitzar el recorregut sense haver de passar per les pistes. La broma ens va costar 3.50 euros per barba i vam haver d'anar lligats durant una bona estona, fins que no vàrem sortir del domini. " 

Perdoneu però algú ho havia de dir, Bub!

Bé un cop vàrem iniciar la marxa vam creuar les pistes direcció els Estanys de l'Orri, seguint el sender 21, tot endinsant-nos per boscos de pi negre. Un cop als Estanys, ben glaçats i nevats, ens vam enfilar direcció nord-oest fins un pla, on a mà dreta es pot apreciar el cim de la Tossa Plana. A partir d'aquí no te pèrdua, només cal superar tres pendents una mica fortes fins culminar el cim. Un cop al cim, cim comarcal de la Cerdanya, des d'on teníem unes vistes espectaculars de tota la serra del Cadí i on feia molt i molt de vent, el Ramon i jo vàrem preparar dos clots on arrecerar-nos. Alhora de baixar vam desfer el camí d'ascensió fins el Refugi de Cap del Rec, guiats per les traces que havíem deixat.

El recorregut va ser entretingut i còmode. Ens vam fer un fart de jugar amb la neu i si que cal dir que ens enfonsàvem una miqueta, però ho vàrem superar sense dificultats. 

Els nostres amos patien per les peülles i pel fred, però un altre cop els vàrem sorprendre amb l'actitud salvatge innata que tenim. Som peluts i valents, i cada cop els hi ho demostrem. Ells són patidors de mena.

En resum; vam gaudir d'allò més d'aquesta excursió hivernal i no vam patir gens ni mica. Molt recomanable amics peluts.

Fins la següent,

Shiva, "The Queen Of The Mountain"

Pedraforca

Fitxa tècnica:

Recorregut: del mirador del Gresolet al Pedraforca

Data: 12 d'octubre (res a celebrar) del 2013

Desnivell positiu: 900m aprox

Distància: 7 km

Consulta la traça ( no és nostre): http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4002765

Ruta recomanada per gossos mitjans i grans. Abstenir-se mini gossos, gossos petits i grans gossos (el pes els condicionarà)

Obrim aquest bloc fent memòria de la darrera sortida que vam fer el grup. Aprofitant la festivitat forana i genocida del 12 d'octubre vaig trucar una nit a la Shiva i persuadint de forma subtil als nostres amos decidírem pujar el Pedraforca. Emblema iconogràfica del muntanyisme principatí, només arribar a Saldes la forca erigida muntanya se'ns mostrà solemne i ruda davant nostre. Després de que els nostres amos fessin un cafè amb llet i alguna cerveseta vam deixar el cotxe al mirador del Gresolet i camí amunt fins el refugi Lluís Estasen (1614m). Sembla que el senyor que dona nom a aquest refugi fou una llegenda de l'alpinisme català. A part de l'esqui de muntanya, va ser l'escalador català més important d'entreguerres. Va introduir els grampons i el piolet a l'estat espanyol i curiosament quan anàren a posar la primera pedra per la construcció de l'habitacle, el senyor Lluís va morir d'una embòlia. En honor seu van batejar aquest mític recer.

No ens emboliquem Shiva que semblem humans. Després de fregar el refugi amb una estelada al vent, vam començar un ascens progressiu entre boscos els arbres dels quals ara no recordem (han passat gairebé tres mesos). Ni la Shiva ni jo vam tenir cap problema per salvar el desnivell de 700 metres positius que en van dur fins el coll de Verdet (2.244m). A partir d'aquí la cosa va canviar. El fort i gèlid vent i la complexitat tècnica del terreny va obligar els nostres amos a donar-nos un cop de mà de tant en tant. A mi més perquè sóc d'estatura mitjana, a la Shiva en canvi no. Tota sola va grimpar i saltar cada una de les pedres polides per la massificació del la perla bergadana. El descens per la tartera va ser irregular i complex depenent de la velocitat de baixada. Tot i la rudesa de les pedres no vam patir cap ferida a potes i peülles arribant al refugi els dos força més sencers que algun dels nostres acompanyants.

El senyor Ramon