Som la Shiva, una gossa mescla de mastí i el senyor Ramon, un border collie. Nosaltres i els nostres respectius amos fem via muntanya enllà i us ho volem explicar.

diumenge, 5 de gener del 2014

Pedraforca


Fitxa tècnica:

Recorregut: del mirador del Gresolet al Pedraforca
Data: 12 d'octubre (res a celebrar) del 2013
Desnivell positiu: 900m aprox
Distància: 7 km
Consulta la traça ( no és nostre): http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4002765
Ruta recomanada per gossos mitjans i grans. Abstenir-se mini gossos, gossos petits i grans gossos (el pes els condicionarà)





Obrim aquest bloc fent memòria de la darrera sortida que vam fer el grup. Aprofitant la festivitat forana i genocida del 12 d'octubre vaig trucar una nit a la Shiva i persuadint de forma subtil als nostres amos decidírem pujar el Pedraforca. Emblema iconogràfica del muntanyisme principatí, només arribar a Saldes la forca erigida muntanya se'ns mostrà solemne i ruda davant nostre. Després de que els nostres amos fessin un cafè amb llet i alguna cerveseta vam deixar el cotxe al mirador del Gresolet i camí amunt fins el refugi Lluís Estasen (1614m). Sembla que el senyor que dona nom a aquest refugi fou una llegenda de l'alpinisme català. A part de l'esqui de muntanya, va ser l'escalador català més important d'entreguerres. Va introduir els grampons i el piolet a l'estat espanyol i curiosament quan anàren a posar la primera pedra per la construcció de l'habitacle, el senyor Lluís va morir d'una embòlia. En honor seu van batejar aquest mític recer.
No ens emboliquem Shiva que semblem humans. Després de fregar el refugi amb una estelada al vent, vam començar un ascens progressiu entre boscos els arbres dels quals ara no recordem (han passat gairebé tres mesos). Ni la Shiva ni jo vam tenir cap problema per salvar el desnivell de 700 metres positius que en van dur fins el coll de Verdet (2.244m). A partir d'aquí la cosa va canviar. El fort i gèlid vent i la complexitat tècnica del terreny va obligar els nostres amos a donar-nos un cop de mà de tant en tant. A mi més perquè sóc d'estatura mitjana, a la Shiva en canvi no. Tota sola va grimpar i saltar cada una de les pedres polides per la massificació del la perla bergadana. El descens per la tartera va ser irregular i complex depenent de la velocitat de baixada. Tot i la rudesa de les pedres no vam patir cap ferida a potes i peülles arribant al refugi els dos força més sencers que algun dels nostres acompanyants.

El senyor Ramon

1 comentari:

  1. EMB DIC NUSCA I SOC AMIGA DE LA SHIVA..AL RAMON NO EL CONEC EN GOSONA PRO LE VIST EN FOTO .....JO HO PASEU PIPA ANIMSSSSSS GUAUUUUUUUUU

    ResponElimina