El Carlit des del llac de les Bulloses

Fitxa tècnica

Recorregut: Des del llac de les Bulloses(2005m) al cim del Carlit (2921m)

Data: 21 de juny de 2014

Desnivell positiu: 940m

Distància: 13km aprox.

Consulta la traça: aquí
Ruta recomanada per a gossos mitjans i grans que hagin sortit algun dia a la muntanya. La cresta de baixada pot ser un xic complicada per alguns gossos. El recorregut el poden fer gossos que no tenen gaire resistència ja que només són 3h d'ascens.

                                                      Hola Shiva!

T’escric aquest correu des de la calma extenuant del Cap de Creus. Estic aquí amb els amos descansant de la darrera sortida que vam fer. No sé si parlar amb plural perquè últimament no coincidim massa i la veritat és que el nostre bloc, força inactiu, podria passar-se a anomenar “1 gos a la muntanya”.

T’he de dir , abans no t’expliqui la sortida, que et vaig trobar a faltar, sobretot a les congestes de neu i a les glaceres, que com pots imaginar vaig baixar lliscant amb el meu amo. La muntanya no és el mateix sense tu “Queen of the Mountains”. Bé, no em poso sentimental que després diuen que m’assemblo a l’amo.

Vam sortir a les 6 del matí del Montseny direcció a l‘Alta Cerdanya. Un recorregut de 3 hores i mitja darrera el cotxe amb tant sols una breu parada al menut poble de Tosses. Passat Montlluís ens vam desviar direcció al llac de les Bulloses on ens vam trobar un petit inconvenient temporal. Havíem de deixar el cotxe particular més avall per agafar un bus llançadora que ens aproximés al concorregut llac. Els nord-catalans no van tenir cap inconvenient que un servidor pugés al bus. Només sortir del llac ens vam endur un bon ensurt. Em vaig fer el vigorós davant de dues vaques. Despistat de mi no vaig veure el vulnerable vedell que hi havia al costat i com era d’esperar vaig encendre les ires de la seva protectora mare. El resultat, un esprint amb l’amo per evitar una casi envestida digne dels bous envolats. Després de superar l’ensurt vam enfilar durant una hora per un reco

rregut semiplà que anava ascendint de forma suau tot resseguint una quantitat de llacs considerables (Comassa, Viver, de les Dugues, Llong...)

Arribats a aquest punt vam girar a l’esquerra en direcció a un Carlit que ja albiràvem. El recorregut prenia una altra dimensió i començava l’ascens fins al moment pràcticament inexistent. Les primeres glaceres ens van avisar que ens aproximàvem a la maleïda cresta on hi va perdre la vida el Marc, un gran amic de l’amo i on la muntanya ens recorda que se l’ha de témer i respectar.

L’acompanyant i amic de l‘amo temia trobar certes dificultats a les glaceres però travessant les primeres vam poder observar que la traça oberta era bona i que no faria falta calçar-nos els grampons. Per si de cas jo els hi vaig marcar una mica més amb les meves potes. La cresta la vaig superar molt bé de pujada tot i que m’havien d’anar guiant per on passar. En un obrir i tancar d’ulls ja érem dalt al cim (2921m) on em vaig ajuntar amb una colla de gossos “quillos” de raça Bull Terrier que només parlaven de F1 i del mundial de Brasil. L’amo i el seu amic es van fer una foto amb l’estelada i el “logo” de la campanya  #somcims i van acariciar una estona la placa del Marc col·locada fa tres anys al cim.

La baixada va ser molt més ràpida , amb trams on vam córrer i lliscar per llargues glaceres. Destacar un parell de passos a la cresta on vaig tenir certa dificultat i on l’ajuda incondicional de l’amo va ser clau per no posar-me nerviós

Al final 5 hores de ruta entre l’ascens i el descens. Una excursió ràpida i molt bonica. La recomano a tots els cans que hagin sortit prèviament a la muntanya.

Bé Shiva, t’encarregues de penjar la crònica al bloc ok? Una abraçada des del Cap de Creus!!

PD: Al lloro que crec que els amos estan pensant en fer la ruta: Refugis del Torb. T’ho dic perquè si te n’assabentes d’alguna cosa informis.