Fitxa tècnica
La Shiva m’ha tornat a fallar. Tot i que potser ens veiem una mica més tard, els seus amos han preferit anar a buscar rossinyols i disfrutar de les festes de Vallferera. Els meus en canvi són més quadriculats i el divendres enfilàvem l’eterna pista d’Areu al refugi de Vallferera (12km). Tot i que vaig sentir dir els amos que les darreres vegades que havien vingut s’havien trobat una pista en molt males condicions, aquesta vegada la sorpresa va ser prou grata, en 50 minuts érem a l’aparcament. A les 5 de la tarda sortíem del pàrquing del Pont de la Molinassa i féiem el primer ascens fins al refugi de Vallferrera (1940m) , 10 minuts per arribar a aquest petit refugi construït el 1935 i un dels més antics de Catalunya juntament amb el d’Ulldeter. Aquí ens esperaven un 4 km fins al campament que muntaríem als llacs de Sotllo. El primer ascens de 15 minuts va ser el més dur en termes de desnivell, després les meves potes i les de qualsevol ca poden suportar el camí fins al llac en una combinació de parets tècniques i corriols enfangats, on per mi va ser un plaer embrutar-m’hi.
Vam arribar a l'encantador estany de Sotllo en una hora i tres quarts. Jo m'hi vaig tirar de cap només arribar mentre els meus amos muntaven una tenda per passar-hi la nit. La matinada, tot i ser més d'agost, va ser freda i força humida per la presència de l'estany i els rierols que hi desemboquen. Seria recomanable plantar les tendes en un indret un xic allunyat del llac.
L'endemà al matí en 40 minuts i després de passar per l'estany d'Estats ja estàvem afrontant la tartera de la Coma d'Estats que vam completar sense cap problema. Un cop assolit el port de Sotllo (2874m) havíem de fer un biaix per la part occitana i enfilar-nos pel coll del Montcalm.
Un cop passat el port de Sotllo, he tingut alguns problemes ja que algunes pedres estaven gelades. En aquesta zona és on he tingut un petit problema en superar un pas elevat. Jo com que sóc una màquina ho he superat però he pensat que altres gossos haurien de ser ajudats pels seus amos. A partir d'aquí el recorregut esdevenia més tècnic, ja que principalment tot el terreny era pedra de tartera. A mitja pujada del coll de Montcalm m'he trobat una femelleta de buldog francès, que estava de molt mal humor. El meu amo s'ha sorprès i l'hi ha preguntat al seu propietari si aquesta raça aguanta segons quin "tute" i el seu amo ha afirmat que la gossa estava acostumada de petita. No m'ho hagués pensat mai que aquests gossos poguessin sortir dels seus pisos de Barcelona.
La baixada ha estat plàcida i relaxada. He parat a jugar a l'estany de Sotllo mentre els amos es bevien una cervesa. De tornada a casa he pensat en tu Shiva, i en tots els gossos que han fet i faran un dels pics més bonics de Catalunya.
Recorregut: Des del refugi de Vallferrera (1940m) fins la Pica d’Estats (3143m)
Data: 16 d’agost del 2014
Desnivell positiu: 1600m
Distància: 17km aprox.
Consulta la traça: aquí (la traça és de Robert Palau)
Ruta recomanada per a gossos mitjans i grans que hagin sortit algun dia a la muntanya. Un cop al port de Sotllo cal descartar pujar per la cresta, ja que a alguns humans ja els hi costa superar-la. Passar per la part occitana. Només hi ha un pas dificultós que el podem superar ajudant el nostre gos. Referent als punts d’aigua n’hi ha per tot el recorregut però tenir en compte que des de l’inici de la tartera fins a la Pica hem de dur aigua de sobres tant pel nostre gos com per nosaltres.
La Shiva m’ha tornat a fallar. Tot i que potser ens veiem una mica més tard, els seus amos han preferit anar a buscar rossinyols i disfrutar de les festes de Vallferera. Els meus en canvi són més quadriculats i el divendres enfilàvem l’eterna pista d’Areu al refugi de Vallferera (12km). Tot i que vaig sentir dir els amos que les darreres vegades que havien vingut s’havien trobat una pista en molt males condicions, aquesta vegada la sorpresa va ser prou grata, en 50 minuts érem a l’aparcament. A les 5 de la tarda sortíem del pàrquing del Pont de la Molinassa i féiem el primer ascens fins al refugi de Vallferrera (1940m) , 10 minuts per arribar a aquest petit refugi construït el 1935 i un dels més antics de Catalunya juntament amb el d’Ulldeter. Aquí ens esperaven un 4 km fins al campament que muntaríem als llacs de Sotllo. El primer ascens de 15 minuts va ser el més dur en termes de desnivell, després les meves potes i les de qualsevol ca poden suportar el camí fins al llac en una combinació de parets tècniques i corriols enfangats, on per mi va ser un plaer embrutar-m’hi.Vam arribar a l'encantador estany de Sotllo en una hora i tres quarts. Jo m'hi vaig tirar de cap només arribar mentre els meus amos muntaven una tenda per passar-hi la nit. La matinada, tot i ser més d'agost, va ser freda i força humida per la presència de l'estany i els rierols que hi desemboquen. Seria recomanable plantar les tendes en un indret un xic allunyat del llac.
L'endemà al matí en 40 minuts i després de passar per l'estany d'Estats ja estàvem afrontant la tartera de la Coma d'Estats que vam completar sense cap problema. Un cop assolit el port de Sotllo (2874m) havíem de fer un biaix per la part occitana i enfilar-nos pel coll del Montcalm.
Un cop passat el port de Sotllo, he tingut alguns problemes ja que algunes pedres estaven gelades. En aquesta zona és on he tingut un petit problema en superar un pas elevat. Jo com que sóc una màquina ho he superat però he pensat que altres gossos haurien de ser ajudats pels seus amos. A partir d'aquí el recorregut esdevenia més tècnic, ja que principalment tot el terreny era pedra de tartera. A mitja pujada del coll de Montcalm m'he trobat una femelleta de buldog francès, que estava de molt mal humor. El meu amo s'ha sorprès i l'hi ha preguntat al seu propietari si aquesta raça aguanta segons quin "tute" i el seu amo ha afirmat que la gossa estava acostumada de petita. No m'ho hagués pensat mai que aquests gossos poguessin sortir dels seus pisos de Barcelona.
Un cop assolida la Pica d'Estats (3143m) he estat, per uns moments, el gos més alt del Principat.
La baixada ha estat plàcida i relaxada. He parat a jugar a l'estany de Sotllo mentre els amos es bevien una cervesa. De tornada a casa he pensat en tu Shiva, i en tots els gossos que han fet i faran un dels pics més bonics de Catalunya.
