Fitxa tècnica:
Recorregut: del Refugi de Cap de Rec a la Tossa Plana de Lles (2946m).
Data: 26 de Gener del 2014
Desnivell positiu: 1000m aprox.
Distància: 11 km aprox.
Observacions: Cal tenir en compte que s'ha realitzat en modalitat hivernal, amb força neu. Valorar cada amo el seu gos, però molt recomanable i factible per a gossos mitjans i grans.
Els nostres amos volien notar la sensació de flotar per sobre la neu amb raquetes i esquís de muntanya, però això de flotar...tant el Senyor Ramon com una servidora no ho varem entendre, i ens enfonsàvem un munt. Fins que, finalment, vam arribar a la conclusió que seguir les seves traces era la millor alternativa, per a notar la tant esperada sensació de flotar damunt la neu.
L'excursió la vam iniciar des del Refugi de Cap del Rec o pistes d'esquí nòrdic de Lles, que per sorpresa de tots vam haver de pagar forfait, ja que l'inici del recorregut passa pel domini esquiable d'aquestes pistes.
"La privatització de la muntanya per part de Lles Esquí S.L és una aberració, ja que no hi ha cap alternativa per poder realitzar el recorregut sense haver de passar per les pistes. La broma ens va costar 3.50 euros per barba i vam haver d'anar lligats durant una bona estona, fins que no vàrem sortir del domini. "
Perdoneu però algú ho havia de dir, Bub!
Bé un cop vàrem iniciar la marxa vam creuar les pistes direcció els Estanys de l'Orri, seguint el sender 21, tot endinsant-nos per boscos de pi negre. Un cop als Estanys, ben glaçats i nevats, ens vam enfilar direcció nord-oest fins un pla, on a mà dreta es pot apreciar el cim de la Tossa Plana. A partir d'aquí no te pèrdua, només cal superar tres pendents una mica fortes fins culminar el cim. Un cop al cim, cim comarcal de la Cerdanya, des d'on teníem unes vistes espectaculars de tota la serra del Cadí i on feia molt i molt de vent, el Ramon i jo vàrem preparar dos clots on arrecerar-nos. Alhora de baixar vam desfer el camí d'ascensió fins el Refugi de Cap del Rec, guiats per les traces que havíem deixat.
Els nostres amos patien per les peülles i pel fred, però un altre cop els vàrem sorprendre amb l'actitud salvatge innata que tenim. Som peluts i valents, i cada cop els hi ho demostrem. Ells són patidors de mena.
En resum; vam gaudir d'allò més d'aquesta excursió hivernal i no vam patir gens ni mica. Molt recomanable amics peluts.
Shiva, "The Queen Of The Mountain"
Hola! molt bones rutes, i quina manera més original de contarles!
ResponEliminam'agradaria fer-te un parell de preguntes:
1. he llegit que els gossos no poden fer ús dels refugis de muntanya. saps alguna cosa?
2. Nosaltres tenim un Dàlmata, és molt ágil, pero en el cas de grimpades importants, tens algun truc? he vist arnesos que se li podria ficar i aixi aixecarlo amb una corda desde la part mes alta... tens alguna idea?
moltes gràcies!
Bones Fran. Nosaltres l'any passat vam anar a fer Carros de Foc amb la Shiva. Vam parar a 4 refugis i la gossa va formir a fora. Si pateixes la pots lligar. El què no pots fer és entrar el teu gos als refugis guardats. La segona pregunta és difícil de contestar perquè depèn de si el terreny és molt tècnic o no. El senyor Ramon va fer el Pedraforca amb la meva ajuda. En canvi la Shiva ho va fer ella sola. Jo no em gastaria els diners amb un arnès a no sé que vagis a fer alpinisme.
ResponEliminaPensa que si fas alguna sortida ens la pots enviar i la penjarem al bloc perquè qualsevol persona la pugui consultar.
Salut i muntanya!
Martí