Puigpedrós des del refugi de Malniu

Fitxa tècnica

Recorregut: Des del refugi de Malniu (2125m) fins al Puigpedrós (2907m)
Data: 14 de novembre de 2015
Desnivell positiu: 790m
Distància: 8 km aprox.
Consulta la traça: Aquí

Ruta recomanada per a gossos de qualsevol mida. Un cop arribat al refugi de Malniu, havent passat abans pel poble de Meranges, aparquem al pàrquing del refugi i paguem 3€ per l’estacionament. El recorregut fins al refugi és bastant llarg i passa per una pista no asfaltada que pot marejar a aquells cans que no estiguin acostumats a viatjar. Un cop al refu enfilem amunt pel GR 11. El recorregut és de terra, fang, aiguabarreig i herba de prat. Cap gos es pot queixar a nivell de peülles. No obstant a l’arribar a la part final del Puigpedrós la roca i una zona de grenys més voluminosos poden jugar una mala passada a aquells gossos petits i que no són massa àgils. Punts d’aigua en el primer tram. Tractant-se d’una ruta curta (2h anant lleugerets) no fa falta que ens enduguem líquid.

Hola Shiva!

Com estàs? Per on pares? Com et prova l’apèndix d’aquest estiuet que no ens deixa albirar l’hivern? Jo per rematar l'esquizofrènica meteo vaig pujar amb els amos a reconèixer recorreguts per fer aquest hivern amb els esquís. Vam fer el Puigpedrós, el 3er cim més alt de la Cerdanya. Em va encantar, una d’aquestes sortides llampec que t’obren la gana de cara al migdia. Un primer tram verd que enfilava fins al collet del Roc de la Llosa, punt on podem observar la dilatada carena que ens portarà fins el Puigpedrós. En aquest plàcid llom m’he trobat un petit boci d’hivern en forma de neu. M’hi he refregat fins a l’extenuació, sabent que aquest hivern els amos hi pujaran amb esquís i jo podré gaudir de la neu i d’aquesta temperatura tant reconfortant que només trobo aquí, a la muntanya. Shiva, ens hi veurem?

Senyor Ramon  

Circular des de Vallter, Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern, refugi Coma de Vaca

Fitxa técnica

Recorregut: Des de Vallter (2000m) passant per Bastiments (2881m) Pic de Freser (2.835 m.) Pic de l’Infern (2.869,5 m.) refugi de Coma de Vaca (1995m.) coll de la Marana (2529m)

Desnivell positiu: 1237m

Distància: 19,34 km

Consulta la traça:AQUÍ

Ruta recomanada per gossos que ja hagin sortit a la muntanya. La principal dificultat roman en el pas aeri entre Bastiments, pic de Freser i Pic de l’Infern on gossos massa grans o massa petits poden tenir dificultats per sobrepassar algun pas vertical.  Llarg tram inicial de 12 km fins al refugi de Coma de Vaca on no hi ha aigua. Importantíssim portar uns 2 litres per persona i gos. Un cop al refugi podrem carregar les cantimplores a través de la font.

Estimada Shiva, abans de res donar-te els darrers ànims per superar la penitència que estàs patint degut a l’estudi incansable dels teus amos. La pròxima sortida ja seràs entre nosaltres, no ho dubto.

La sortida de dissabte va ser la més calorosa que he fet mai. Vam sortir de l’estació pública de Vallter 2000 des d’on ens va enfilar per unes pistes àrides i esgarrapades  direcció est cap a les Marmotes. Després de debatre el millor camí, vam decidir pujar el Bastiments a través de Coll de la Geganta on malauradament encara hi havia alguna cinta del Duatló de Vallter. Bastiments sorprenentment amb poc vent i molta calor i via cap al Freser. En aquest punt les meves ovelles humanes ja començaven a patir els efectes d’un tòrrida calor mentre jo intentava superar la cresta que separa aquest dos cims. La sorpresa del dia va ser la descoberta del Pic de l’infern, pedregós i amb força neu a la glacera, les seves inclinades i violentes vessants em van deixar estorat. Vam continuar crestejant fins al Pic de Tirapits moment en què l’amo va deixar d’orientar-se amb el GPS i davant la pèrdua vam decidir baixar prat a través per la Serra de la Vaca on vam fer un inclinat i sobtat desnivell per anar a petar al refugi de Coma de Vaca. A l’ombra del porxo mentre les ovelles menjaven els seus dinars de carmanyola l’Ícar va patir un accident amb el filat elèctric on hi va posar més pa que formatge. Tips i recuperats de l’excés de sol, vam enfilar la Coma de Freser pel GR 11,7 i vorejant un Freser insignificant però genial per remullar-me fins arribar al coll de la Marrana on vam decidir descendir fins al punt inicial, Vallter. Baixant per les ferides que provoca a la muntanya les pistes d’esquí ens vam trobar una grupet de tafaners isards que vaig procurar no seguir i  que guaitaven com arribàvem al cotxe, satisfets d’una ruta molt bonica, amb perfils i terrenys molt diversos i que de ben segur repetirem el proper hivern amb esquís de muntanya.           

Circular: El Puigmal des de Fontalba, passant per Núria

Fitxa tècnica

Recorregut: des de Fontalba (2000m) ascendint el Puigmal (2909m), passant per Núria i acabant altra volta a Fontalba.

Desnivell positiu: 1000m

Distància: 15km

Consulta la traça: aquí

Ruta recomanada per tot tipus de gossos que hagin fet un mínim de muntanya. Consideracions importants, des de Fontalba a Núria anant ràpid hi ha unes tres hores, de les quals la seva totalitat transcorren per un terreny totalment exposat al sol i sense ni un arbre. Així doncs aquells gossos calorosos vigileu. Un altre punt a tenir en compte són la manca de punts d'aigua, fins ben bé el km 7, baixant del Puigmal, no trobareu aigua. Recordeu doncs portar hidratació suficient tant pels vostres amics com per vosaltres.

Enllaç d'interès

Shiva torno a ser jo i ja va sent costum que parli amb primera persona. Darrerament no coincidim i des de l'última sortida amb neu, això ja fa molt, no ens hem olorat els culs. Bé te'n faré cinc cèntims, però que consti que la propera sortida la farem plegats.

Amb els amos vam enfilar des de Queralbs, poble on hi estiueja un gasngster, fraudulent en diuen uns, altres l'anomenàven president. Des d'aquest poblet pessebre vam pujar durant 25 minuts una pista que en

comparació amb la de la Pica estava prou bé. Vaig acabar una mica fart dels sotracs a darrera el maleter però ja saps que sóc un gos pacient i no em vaig queixar.

Un cop a Fontalba (2066m) vam fer nit a les furgonetes, abans però, els amos i els seus amics van muntar un campament amb banquets i una taula, es van veure un caldo calent, van menjar pa amb embotits i truita amb patates de la Ona i van veure molt vi i moltes cerveses. Mentre al fons, la vall de Ribes s'anava apagant sota una lluna rogenca que treia el cap entre les muntanyes.

L'endemà després de repetir l'escena de la tauleta, els fogonets i un excés de botifarres i teca en general, vam enfilar cap al Puigmal, abans per això de creuar-nos amb els primers corredors que corrien la ultra dels Bastions. L'ascens va ser curt i progressiu, no obstant un isard em va distreure i com que em vaig voler fer el gallet vaig provar de seguir-lo. El resultat previsible, l'Isard a cals collons d'en pampa i jo amb mig pam de llengua fora i una set de Déu. Sort que els amos duien la meva cantimplora i m'anaven donant glopets d'aigua perquè en cas contrari no hagués arribat al Puigmal.

El descens pedregós i empinat ens va dur fins el primer rierol d'aigua que baixava perquè un altre rierol, però aquest de corredors, pujava direcció al Puigmal. Un cop a Núria et vas perdre un banyet d'aigua frescota a l'estany de la vall. El camí de tornada, amb un lleuger desnivell ens va servir per fugir d'uns núvols amenaçadors que treien el nas pel nord. Vam donar la ruta per finalitzada un cop arribats, de nou, a Fontalba. El què va quedar de dia me'l vaig passar sota una taula d'un petit bar de Queralbs sentint com els amos i els seus amics la feien petar entre cervesa i cervesa i entre gols del Barça.

Shiva ens veiem aviat. Una llepadeta

Senyor Ramon   

Refugi d’Amitges refugi de Saboredo amb esquís de muntanya

Fitxa técnica

Recorregut: Des del refugi d’Amitges (2380m) fins al refugi de Saboredo (2310m) i tornar

Desnivell positiu: 600m aprox

Distància: 10km aprox

Consulta la traça: aqui

Ruta recomanada a tot tipus de gossos  ja que al caminar sobre la neu no es necesiten unes potes molt llargues per saltar grans obstacles. No obstant això és imprescindible que el vostre gos aguanti bé el fred de la neu i el gel ja que haurà d’estar com a mínim 5 h en contacte amb aquest medi molts gossos no estan acostumats.

Ramonet, els amos i tu esteu al refugi d’Amitges tot sopant. Jo em mantinc aquí a la hivernal,  arraulida en aquestes estores que m’ha posat l’amo Marc per veure si així em recupero. Sí, estic baldada. Avui hem estat 7 hores sense pràcticament parar per la muntanya. Tinc les potes cansades i els ulls gairebé no els  puc obrir. Aprofito aquests

moments i agafo un petit llapis que tinc amagat entre la bossa de pinso i si aconsegueixo rescatar les últimes forces em posaré a escriure.

Hem sortit del refugi a les 10:30 després que els a amics d’Amitges ens atipessin amb el seu completíssim esmorzar. Els amos han començat amb esquis però quan han començat a flanquejar el port de Ratera d’Espot s’han vist obligats a calçar-se els grampons ja que el fort vent del nord ho havia gelat tot. El flanqueig llarg i amb l’amenaça poc perillosa d’allaus primaverals, ens ha dut fins al port de Ratera de Colomers on s’han tret les pells i han gaudit d’un descens lent i accidentat degut al gel. Un cop a Saboredo, hem pogut veure les noves instal·lacions del refugi, els amos s’han cardat unes cerveses i au, una altra volta amunt. Hem desfet camí fins als peus del Ratera on en comptes de tornar

pel port hem preferit baixa per la canal del Bergús que just ens ha deixat a la rampa final del refugi d’Amitges. Una jornada amb un sol espectacular i amb molt bona companyia.

Ja veus Ramonet, m’han quedat forces per escriu...zzzzzzzzzzzzzz