Circular des de Vallter, Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern, refugi Coma de Vaca

Fitxa técnica

Recorregut: Des de Vallter (2000m) passant per Bastiments (2881m) Pic de Freser (2.835 m.) Pic de l’Infern (2.869,5 m.) refugi de Coma de Vaca (1995m.) coll de la Marana (2529m)

Desnivell positiu: 1237m

Distància: 19,34 km

Consulta la traça:AQUÍ

Ruta recomanada per gossos que ja hagin sortit a la muntanya. La principal dificultat roman en el pas aeri entre Bastiments, pic de Freser i Pic de l’Infern on gossos massa grans o massa petits poden tenir dificultats per sobrepassar algun pas vertical.  Llarg tram inicial de 12 km fins al refugi de Coma de Vaca on no hi ha aigua. Importantíssim portar uns 2 litres per persona i gos. Un cop al refugi podrem carregar les cantimplores a través de la font.

Estimada Shiva, abans de res donar-te els darrers ànims per superar la penitència que estàs patint degut a l’estudi incansable dels teus amos. La pròxima sortida ja seràs entre nosaltres, no ho dubto.

La sortida de dissabte va ser la més calorosa que he fet mai. Vam sortir de l’estació pública de Vallter 2000 des d’on ens va enfilar per unes pistes àrides i esgarrapades  direcció est cap a les Marmotes. Després de debatre el millor camí, vam decidir pujar el Bastiments a través de Coll de la Geganta on malauradament encara hi havia alguna cinta del Duatló de Vallter. Bastiments sorprenentment amb poc vent i molta calor i via cap al Freser. En aquest punt les meves ovelles humanes ja començaven a patir els efectes d’un tòrrida calor mentre jo intentava superar la cresta que separa aquest dos cims. La sorpresa del dia va ser la descoberta del Pic de l’infern, pedregós i amb força neu a la glacera, les seves inclinades i violentes vessants em van deixar estorat. Vam continuar crestejant fins al Pic de Tirapits moment en què l’amo va deixar d’orientar-se amb el GPS i davant la pèrdua vam decidir baixar prat a través per la Serra de la Vaca on vam fer un inclinat i sobtat desnivell per anar a petar al refugi de Coma de Vaca. A l’ombra del porxo mentre les ovelles menjaven els seus dinars de carmanyola l’Ícar va patir un accident amb el filat elèctric on hi va posar més pa que formatge. Tips i recuperats de l’excés de sol, vam enfilar la Coma de Freser pel GR 11,7 i vorejant un Freser insignificant però genial per remullar-me fins arribar al coll de la Marrana on vam decidir descendir fins al punt inicial, Vallter. Baixant per les ferides que provoca a la muntanya les pistes d’esquí ens vam trobar una grupet de tafaners isards que vaig procurar no seguir i  que guaitaven com arribàvem al cotxe, satisfets d’una ruta molt bonica, amb perfils i terrenys molt diversos i que de ben segur repetirem el proper hivern amb esquís de muntanya.