Fitxa tècnica
Recorregut:
des de Fontalba (2000m)
ascendint el Puigmal (2909m), passant per Núria i acabant altra
volta a Fontalba.
Desnivell
positiu: 1000m
Distància:
15km
Consulta
la traça: aquí
Ruta recomanada per tot tipus de gossos que hagin fet un mínim de
muntanya. Consideracions importants, des de Fontalba a Núria anant
ràpid hi ha unes tres hores, de les quals la seva totalitat
transcorren per un terreny totalment exposat al sol i sense ni un
arbre. Així doncs aquells gossos calorosos vigileu. Un altre punt a
tenir en compte són la manca de punts d'aigua, fins ben bé el km 7,
baixant del Puigmal, no trobareu aigua. Recordeu doncs portar
hidratació suficient tant pels vostres amics com per vosaltres.
Enllaç d'interès
Amb els amos vam enfilar des de Queralbs, poble on hi estiueja un
gasngster, fraudulent en diuen uns, altres l'anomenàven president.
Des d'aquest poblet pessebre vam pujar durant 25 minuts una pista que
encomparació amb la de la Pica estava prou bé. Vaig acabar una mica fart dels sotracs a darrera el maleter però ja saps que sóc un gos pacient i no em vaig queixar.
Un cop a Fontalba (2066m) vam fer nit a les furgonetes, abans però,
els amos i els seus amics van muntar un campament amb banquets i una
taula, es van veure un caldo calent, van menjar pa amb embotits i
truita amb patates de la Ona i van veure molt vi i moltes cerveses.
Mentre al fons, la vall de Ribes s'anava apagant sota una lluna
rogenca que treia el cap entre les muntanyes.
L'endemà després de repetir l'escena de la tauleta, els fogonets i
un excés de botifarres i teca en general, vam enfilar cap al
Puigmal, abans per això de creuar-nos amb els primers corredors que
corrien la ultra dels Bastions. L'ascens va ser curt i progressiu, no
obstant un isard em va distreure i com que em vaig voler fer el
gallet vaig provar de seguir-lo. El resultat previsible, l'Isard a
cals collons d'en pampa i jo amb mig pam de llengua fora i una set de
Déu. Sort que els amos duien la meva cantimplora i m'anaven donant
glopets d'aigua perquè en cas contrari no hagués arribat al
Puigmal.
El descens pedregós i empinat ens va dur fins el primer rierol
d'aigua que baixava perquè un altre rierol, però aquest de
corredors, pujava direcció al Puigmal. Un cop a Núria et vas
perdre un banyet d'aigua frescota a l'estany de la vall. El camí de
tornada, amb un lleuger desnivell ens va servir per fugir d'uns
núvols amenaçadors que treien el nas pel nord. Vam donar la ruta
per finalitzada un cop arribats, de nou, a Fontalba. El què va
quedar de dia me'l vaig passar sota una taula d'un petit bar de
Queralbs sentint com els amos i els seus amics la feien petar entre
cervesa i cervesa i entre gols del Barça.
Shiva ens veiem aviat. Una llepadeta
Senyor Ramon
M'encanta el vostre Blog. Jo també faig muntanya amb el meu Labrador que m'acompanya a tot arreu. Gràcies al vostre post de la pica d'estats, ens hem animat a fer-lo tots dos.
ResponElimina