Fitxa técnica
Recorregut: Des de Vallter (2000m) passant per Bastiments (2881m) Pic de Freser (2.835 m.) Pic de l’Infern (2.869,5 m.)
refugi de Coma de Vaca (1995m.) coll de la Marana (2529m)
Desnivell positiu: 1237m
Distància: 19,34 km
Consulta la traça:AQUÍ
Ruta recomanada per gossos que ja hagin sortit a la
muntanya. La principal dificultat roman en el pas aeri entre Bastiments, pic de
Freser i Pic de l’Infern on gossos massa grans o massa petits poden tenir
dificultats per sobrepassar algun pas vertical. Llarg tram inicial de 12 km fins al refugi de
Coma de Vaca on no hi ha aigua. Importantíssim portar uns 2 litres per persona
i gos. Un cop al refugi podrem carregar les cantimplores a través de la font.
Estimada Shiva, abans de res donar-te els darrers ànims per
superar la penitència que estàs patint degut a l’estudi incansable dels teus
amos. La pròxima sortida ja seràs entre nosaltres, no ho dubto.
La sortida de dissabte va ser la més calorosa que he fet
mai. Vam sortir de l’estació pública de Vallter 2000 des d’on ens va enfilar
per unes pistes àrides i esgarrapades direcció est cap a les Marmotes. Després de
debatre el millor camí, vam decidir pujar el Bastiments a través de Coll de la
Geganta on malauradament encara hi havia alguna cinta del Duatló de Vallter.
Bastiments sorprenentment amb poc vent i molta calor i via cap al Freser. En
aquest punt les meves ovelles humanes ja començaven a patir els efectes d’un
tòrrida calor mentre jo intentava superar la cresta que separa aquest dos cims.
La sorpresa del dia va ser la descoberta del Pic de l’infern, pedregós i amb
força neu a la glacera, les seves inclinades i violentes vessants em van deixar
estorat. Vam continuar crestejant fins al Pic de Tirapits moment en què l’amo
va deixar d’orientar-se amb el GPS i davant la pèrdua vam decidir baixar prat a
través per la Serra de la Vaca on vam fer un inclinat i sobtat desnivell per
anar a petar al refugi de Coma de Vaca. A l’ombra del porxo mentre les ovelles
menjaven els seus dinars de carmanyola l’Ícar va patir un accident amb el filat
elèctric on hi va posar més pa que formatge. Tips i recuperats de l’excés de
sol, vam enfilar la Coma de Freser pel GR 11,7 i vorejant un Freser
insignificant però genial per remullar-me fins arribar al coll de la
Marrana on vam decidir descendir fins al punt inicial, Vallter. Baixant per les
ferides que provoca a la muntanya les pistes d’esquí ens vam trobar una grupet
de tafaners isards que vaig procurar no seguir i que guaitaven com arribàvem al cotxe,
satisfets d’una ruta molt bonica, amb perfils i terrenys molt diversos i que de
ben segur repetirem el proper hivern amb esquís de muntanya. 
