El senyor Ramon per la Vall d'Aosta (Vallée d'Aoste)

Fitxa tècnica

Recorregut: Grand Brissogne- Llacs de Laures
Data: 29 de juliol de 2016
Desnivell positiu: 1654m
Distància: 17km
Consulta la traça:aquí

Recorregut llarg. Nosaltres el vam realitzar en 5 hores a un ritme viu, sobretot de pujada. Vam anar parant a refrescar-nos en els molts salts d'aigua que hi ha en la primera meitat del recorregut i un banyet als llacs al final d'aquest. Així doncs els nostres amics pelut tindran aigua durant tot el recorregut, fet que alleugerarà el nostre equipatge. 

Fitxa tècnica

Recorregut: Place Moulin- Coll Collon (3074m)
Data: 30 de juliol de 2016

Desnivell positiu: 1195m
Distància: 21,35km
Consulta la traça: aquí

Recorregut impressionant on vam coincidir amb un gos petit que va pujar fins el refugi Col  Collon (km 8 del recorregut). Primera part vorejant el Lac de places de Moulin per camins terrosos amb vistes a la glacera de les Grans Muralles (brutal). segona part d'ascensió al refugi per una paret semi vertical amb ganxos i cordes per poder pujar amb més seguretat. Cap problema tècnic ni pels humans ni pels cans. Un cop arribats al refugi pció de prendre la tercera part del recorregut, anar fins el Col Collon, un indret espectacular on conflueixen els estats italià i suïs i on només haurem de fer una hora d'anada i una de tornada fins altra volta arribar al refugi on podrem beure'ns una cervesa Moretti. Ruta amb aigua durant la primera i segona part. Durant la tercera part trobem bastants trossos nevats i a dalt el coll hi ha llacs d'aigua turquesa gelada. Si teniu ous i ovaris feu-hi un banyet.

Fitxa tècnica

Recorregut: Cursa LA TRAVERSO TORGNOLEINTSE

Data: 31 de juliol de 2016

Desnivell positiu: 310m
Distància: 14,26
Consulta la traça: aquí

Cursa a 2000m d'alçada, ràpida i amb moc desnivell que podeu fer amb el vostre gos. Nosaltres el vam deixar al cotxe ja que la volíem competir i la vam fer ràpid. Dos avituallaments amb aigua i fruita.

Fitxa tècnica

Recorregut: Pujada al Becca d'Aver des de Torgnon

Data: 31 de juliol de 2016

Desnivell positiu: 653
Distància: 5,16
Consulta la traça:aquí

Pujada fàcil i ràpida a Becca d'Aver. Punt on, si fa un dia nítid, es poden veure els 4 4000. El Montblanc, el Cerví, el Gran Paradiso i el Monte Rosa. No hi ha punts d'aigua durant el recorregut i el vostre gos pot tenir set sobretot pujant.

Fitxa tècnica

Recorregut: Volta al voltant del Cerví

Data: 2 d'agost de 2016

Desnivell positiu: 1061m
Distància: 12km
Consulta la traça: aquí

Puigpedrós des del refugi de Malniu

Fitxa tècnica

Recorregut: Des del refugi de Malniu (2125m) fins al Puigpedrós (2907m)
Data: 14 de novembre de 2015
Desnivell positiu: 790m
Distància: 8 km aprox.
Consulta la traça: Aquí

Ruta recomanada per a gossos de qualsevol mida. Un cop arribat al refugi de Malniu, havent passat abans pel poble de Meranges, aparquem al pàrquing del refugi i paguem 3€ per l’estacionament. El recorregut fins al refugi és bastant llarg i passa per una pista no asfaltada que pot marejar a aquells cans que no estiguin acostumats a viatjar. Un cop al refu enfilem amunt pel GR 11. El recorregut és de terra, fang, aiguabarreig i herba de prat. Cap gos es pot queixar a nivell de peülles. No obstant a l’arribar a la part final del Puigpedrós la roca i una zona de grenys més voluminosos poden jugar una mala passada a aquells gossos petits i que no són massa àgils. Punts d’aigua en el primer tram. Tractant-se d’una ruta curta (2h anant lleugerets) no fa falta que ens enduguem líquid.

Hola Shiva!

Com estàs? Per on pares? Com et prova l’apèndix d’aquest estiuet que no ens deixa albirar l’hivern? Jo per rematar l'esquizofrènica meteo vaig pujar amb els amos a reconèixer recorreguts per fer aquest hivern amb els esquís. Vam fer el Puigpedrós, el 3er cim més alt de la Cerdanya. Em va encantar, una d’aquestes sortides llampec que t’obren la gana de cara al migdia. Un primer tram verd que enfilava fins al collet del Roc de la Llosa, punt on podem observar la dilatada carena que ens portarà fins el Puigpedrós. En aquest plàcid llom m’he trobat un petit boci d’hivern en forma de neu. M’hi he refregat fins a l’extenuació, sabent que aquest hivern els amos hi pujaran amb esquís i jo podré gaudir de la neu i d’aquesta temperatura tant reconfortant que només trobo aquí, a la muntanya. Shiva, ens hi veurem?

Senyor Ramon  

Circular des de Vallter, Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern, refugi Coma de Vaca

Fitxa técnica

Recorregut: Des de Vallter (2000m) passant per Bastiments (2881m) Pic de Freser (2.835 m.) Pic de l’Infern (2.869,5 m.) refugi de Coma de Vaca (1995m.) coll de la Marana (2529m)

Desnivell positiu: 1237m

Distància: 19,34 km

Consulta la traça:AQUÍ

Ruta recomanada per gossos que ja hagin sortit a la muntanya. La principal dificultat roman en el pas aeri entre Bastiments, pic de Freser i Pic de l’Infern on gossos massa grans o massa petits poden tenir dificultats per sobrepassar algun pas vertical.  Llarg tram inicial de 12 km fins al refugi de Coma de Vaca on no hi ha aigua. Importantíssim portar uns 2 litres per persona i gos. Un cop al refugi podrem carregar les cantimplores a través de la font.

Estimada Shiva, abans de res donar-te els darrers ànims per superar la penitència que estàs patint degut a l’estudi incansable dels teus amos. La pròxima sortida ja seràs entre nosaltres, no ho dubto.

La sortida de dissabte va ser la més calorosa que he fet mai. Vam sortir de l’estació pública de Vallter 2000 des d’on ens va enfilar per unes pistes àrides i esgarrapades  direcció est cap a les Marmotes. Després de debatre el millor camí, vam decidir pujar el Bastiments a través de Coll de la Geganta on malauradament encara hi havia alguna cinta del Duatló de Vallter. Bastiments sorprenentment amb poc vent i molta calor i via cap al Freser. En aquest punt les meves ovelles humanes ja començaven a patir els efectes d’un tòrrida calor mentre jo intentava superar la cresta que separa aquest dos cims. La sorpresa del dia va ser la descoberta del Pic de l’infern, pedregós i amb força neu a la glacera, les seves inclinades i violentes vessants em van deixar estorat. Vam continuar crestejant fins al Pic de Tirapits moment en què l’amo va deixar d’orientar-se amb el GPS i davant la pèrdua vam decidir baixar prat a través per la Serra de la Vaca on vam fer un inclinat i sobtat desnivell per anar a petar al refugi de Coma de Vaca. A l’ombra del porxo mentre les ovelles menjaven els seus dinars de carmanyola l’Ícar va patir un accident amb el filat elèctric on hi va posar més pa que formatge. Tips i recuperats de l’excés de sol, vam enfilar la Coma de Freser pel GR 11,7 i vorejant un Freser insignificant però genial per remullar-me fins arribar al coll de la Marrana on vam decidir descendir fins al punt inicial, Vallter. Baixant per les ferides que provoca a la muntanya les pistes d’esquí ens vam trobar una grupet de tafaners isards que vaig procurar no seguir i  que guaitaven com arribàvem al cotxe, satisfets d’una ruta molt bonica, amb perfils i terrenys molt diversos i que de ben segur repetirem el proper hivern amb esquís de muntanya.           

Circular: El Puigmal des de Fontalba, passant per Núria

Fitxa tècnica

Recorregut: des de Fontalba (2000m) ascendint el Puigmal (2909m), passant per Núria i acabant altra volta a Fontalba.

Desnivell positiu: 1000m

Distància: 15km

Consulta la traça: aquí

Ruta recomanada per tot tipus de gossos que hagin fet un mínim de muntanya. Consideracions importants, des de Fontalba a Núria anant ràpid hi ha unes tres hores, de les quals la seva totalitat transcorren per un terreny totalment exposat al sol i sense ni un arbre. Així doncs aquells gossos calorosos vigileu. Un altre punt a tenir en compte són la manca de punts d'aigua, fins ben bé el km 7, baixant del Puigmal, no trobareu aigua. Recordeu doncs portar hidratació suficient tant pels vostres amics com per vosaltres.

Enllaç d'interès

Shiva torno a ser jo i ja va sent costum que parli amb primera persona. Darrerament no coincidim i des de l'última sortida amb neu, això ja fa molt, no ens hem olorat els culs. Bé te'n faré cinc cèntims, però que consti que la propera sortida la farem plegats.

Amb els amos vam enfilar des de Queralbs, poble on hi estiueja un gasngster, fraudulent en diuen uns, altres l'anomenàven president. Des d'aquest poblet pessebre vam pujar durant 25 minuts una pista que en

comparació amb la de la Pica estava prou bé. Vaig acabar una mica fart dels sotracs a darrera el maleter però ja saps que sóc un gos pacient i no em vaig queixar.

Un cop a Fontalba (2066m) vam fer nit a les furgonetes, abans però, els amos i els seus amics van muntar un campament amb banquets i una taula, es van veure un caldo calent, van menjar pa amb embotits i truita amb patates de la Ona i van veure molt vi i moltes cerveses. Mentre al fons, la vall de Ribes s'anava apagant sota una lluna rogenca que treia el cap entre les muntanyes.

L'endemà després de repetir l'escena de la tauleta, els fogonets i un excés de botifarres i teca en general, vam enfilar cap al Puigmal, abans per això de creuar-nos amb els primers corredors que corrien la ultra dels Bastions. L'ascens va ser curt i progressiu, no obstant un isard em va distreure i com que em vaig voler fer el gallet vaig provar de seguir-lo. El resultat previsible, l'Isard a cals collons d'en pampa i jo amb mig pam de llengua fora i una set de Déu. Sort que els amos duien la meva cantimplora i m'anaven donant glopets d'aigua perquè en cas contrari no hagués arribat al Puigmal.

El descens pedregós i empinat ens va dur fins el primer rierol d'aigua que baixava perquè un altre rierol, però aquest de corredors, pujava direcció al Puigmal. Un cop a Núria et vas perdre un banyet d'aigua frescota a l'estany de la vall. El camí de tornada, amb un lleuger desnivell ens va servir per fugir d'uns núvols amenaçadors que treien el nas pel nord. Vam donar la ruta per finalitzada un cop arribats, de nou, a Fontalba. El què va quedar de dia me'l vaig passar sota una taula d'un petit bar de Queralbs sentint com els amos i els seus amics la feien petar entre cervesa i cervesa i entre gols del Barça.

Shiva ens veiem aviat. Una llepadeta

Senyor Ramon   

Refugi d’Amitges refugi de Saboredo amb esquís de muntanya

Fitxa técnica

Recorregut: Des del refugi d’Amitges (2380m) fins al refugi de Saboredo (2310m) i tornar

Desnivell positiu: 600m aprox

Distància: 10km aprox

Consulta la traça: aqui

Ruta recomanada a tot tipus de gossos  ja que al caminar sobre la neu no es necesiten unes potes molt llargues per saltar grans obstacles. No obstant això és imprescindible que el vostre gos aguanti bé el fred de la neu i el gel ja que haurà d’estar com a mínim 5 h en contacte amb aquest medi molts gossos no estan acostumats.

Ramonet, els amos i tu esteu al refugi d’Amitges tot sopant. Jo em mantinc aquí a la hivernal,  arraulida en aquestes estores que m’ha posat l’amo Marc per veure si així em recupero. Sí, estic baldada. Avui hem estat 7 hores sense pràcticament parar per la muntanya. Tinc les potes cansades i els ulls gairebé no els  puc obrir. Aprofito aquests

moments i agafo un petit llapis que tinc amagat entre la bossa de pinso i si aconsegueixo rescatar les últimes forces em posaré a escriure.

Hem sortit del refugi a les 10:30 després que els a amics d’Amitges ens atipessin amb el seu completíssim esmorzar. Els amos han començat amb esquis però quan han començat a flanquejar el port de Ratera d’Espot s’han vist obligats a calçar-se els grampons ja que el fort vent del nord ho havia gelat tot. El flanqueig llarg i amb l’amenaça poc perillosa d’allaus primaverals, ens ha dut fins al port de Ratera de Colomers on s’han tret les pells i han gaudit d’un descens lent i accidentat degut al gel. Un cop a Saboredo, hem pogut veure les noves instal·lacions del refugi, els amos s’han cardat unes cerveses i au, una altra volta amunt. Hem desfet camí fins als peus del Ratera on en comptes de tornar

pel port hem preferit baixa per la canal del Bergús que just ens ha deixat a la rampa final del refugi d’Amitges. Una jornada amb un sol espectacular i amb molt bona companyia.

Ja veus Ramonet, m’han quedat forces per escriu...zzzzzzzzzzzzzz     

La Pica d'Estats des del refugi de Vallferrera

Fitxa tècnica

Recorregut: Des del refugi de Vallferrera (1940m) fins la Pica d’Estats (3143m)

Data: 16 d’agost del 2014

Desnivell positiu: 1600m

Distància: 17km aprox.

Consulta la traça:  aquí (la traça és de Robert Palau)

Ruta recomanada per a gossos mitjans i grans que hagin sortit algun dia a la muntanya. Un cop al port de Sotllo cal descartar pujar per la cresta, ja que a alguns humans ja els hi costa superar-la. Passar per la part occitana. Només hi ha un pas dificultós que el podem superar ajudant el nostre gos. Referent als punts d’aigua n’hi ha per tot el recorregut però tenir en compte que des de l’inici de la tartera fins a la Pica hem de dur aigua de sobres tant pel nostre gos com per nosaltres.

La Shiva m’ha tornat a fallar. Tot i que potser ens veiem una mica més tard, els seus amos han preferit anar a buscar rossinyols i disfrutar de les festes de Vallferera. Els meus en canvi són més quadriculats i el divendres enfilàvem l’eterna pista d’Areu al refugi de Vallferera (12km). Tot i que vaig sentir dir els amos que les darreres vegades que havien vingut s’havien trobat una pista en molt males condicions, aquesta vegada la sorpresa va ser prou grata, en 50 minuts érem a l’aparcament. A les 5 de la tarda sortíem del pàrquing del Pont de la Molinassa i féiem el primer ascens fins al refugi de Vallferrera (1940m) , 10 minuts per arribar a aquest petit refugi construït el 1935 i un dels més antics de Catalunya juntament amb el d’Ulldeter. Aquí ens esperaven un 4 km fins al campament que muntaríem als llacs de Sotllo. El primer ascens de 15 minuts va ser el més dur en termes de desnivell, després les meves potes i les de qualsevol ca poden suportar el camí fins al llac en una combinació de parets tècniques i corriols enfangats, on per mi va ser un plaer embrutar-m’hi.

Vam arribar a l'encantador estany de Sotllo en una hora i tres quarts. Jo m'hi vaig tirar de cap només arribar mentre els meus amos muntaven una tenda per passar-hi la nit. La matinada, tot i ser més d'agost, va ser freda i força humida per la presència de l'estany i els rierols que hi desemboquen. Seria recomanable plantar les tendes en un indret un xic allunyat del llac.

L'endemà al matí en 40 minuts i després de passar per l'estany d'Estats ja estàvem afrontant la tartera de la Coma d'Estats que vam completar sense cap problema. Un cop assolit el port de Sotllo (2874m) havíem de fer un biaix per la part occitana i enfilar-nos pel coll del Montcalm.

Un cop passat el port de Sotllo, he tingut alguns problemes ja que algunes pedres estaven gelades. En aquesta zona és on he tingut un petit problema en superar un pas elevat. Jo com que sóc una màquina ho he superat però he pensat que altres gossos haurien de ser ajudats pels seus amos. A partir d'aquí el recorregut esdevenia més tècnic, ja que principalment tot el terreny era pedra de tartera. A mitja pujada del coll de Montcalm m'he trobat una femelleta de buldog francès, que estava de molt mal humor. El meu amo s'ha sorprès i l'hi ha preguntat al seu propietari si aquesta raça aguanta segons quin "tute" i el seu amo ha afirmat que la gossa estava acostumada de petita. No m'ho hagués pensat mai que aquests gossos poguessin sortir dels seus pisos de Barcelona. 

Un cop assolida la Pica d'Estats (3143m) he estat, per uns moments, el gos més alt del Principat.

La baixada ha estat plàcida i relaxada. He parat a jugar a l'estany de Sotllo mentre els amos es bevien una cervesa. De tornada a casa he pensat en tu Shiva, i en tots els gossos que han fet i faran un dels pics més bonics de Catalunya.

El Carlit des del llac de les Bulloses

Fitxa tècnica

Recorregut: Des del llac de les Bulloses(2005m) al cim del Carlit (2921m)

Data: 21 de juny de 2014

Desnivell positiu: 940m

Distància: 13km aprox.

Consulta la traça: aquí
Ruta recomanada per a gossos mitjans i grans que hagin sortit algun dia a la muntanya. La cresta de baixada pot ser un xic complicada per alguns gossos. El recorregut el poden fer gossos que no tenen gaire resistència ja que només són 3h d'ascens.

                                                      Hola Shiva!

T’escric aquest correu des de la calma extenuant del Cap de Creus. Estic aquí amb els amos descansant de la darrera sortida que vam fer. No sé si parlar amb plural perquè últimament no coincidim massa i la veritat és que el nostre bloc, força inactiu, podria passar-se a anomenar “1 gos a la muntanya”.

T’he de dir , abans no t’expliqui la sortida, que et vaig trobar a faltar, sobretot a les congestes de neu i a les glaceres, que com pots imaginar vaig baixar lliscant amb el meu amo. La muntanya no és el mateix sense tu “Queen of the Mountains”. Bé, no em poso sentimental que després diuen que m’assemblo a l’amo.

Vam sortir a les 6 del matí del Montseny direcció a l‘Alta Cerdanya. Un recorregut de 3 hores i mitja darrera el cotxe amb tant sols una breu parada al menut poble de Tosses. Passat Montlluís ens vam desviar direcció al llac de les Bulloses on ens vam trobar un petit inconvenient temporal. Havíem de deixar el cotxe particular més avall per agafar un bus llançadora que ens aproximés al concorregut llac. Els nord-catalans no van tenir cap inconvenient que un servidor pugés al bus. Només sortir del llac ens vam endur un bon ensurt. Em vaig fer el vigorós davant de dues vaques. Despistat de mi no vaig veure el vulnerable vedell que hi havia al costat i com era d’esperar vaig encendre les ires de la seva protectora mare. El resultat, un esprint amb l’amo per evitar una casi envestida digne dels bous envolats. Després de superar l’ensurt vam enfilar durant una hora per un reco

rregut semiplà que anava ascendint de forma suau tot resseguint una quantitat de llacs considerables (Comassa, Viver, de les Dugues, Llong...)

Arribats a aquest punt vam girar a l’esquerra en direcció a un Carlit que ja albiràvem. El recorregut prenia una altra dimensió i començava l’ascens fins al moment pràcticament inexistent. Les primeres glaceres ens van avisar que ens aproximàvem a la maleïda cresta on hi va perdre la vida el Marc, un gran amic de l’amo i on la muntanya ens recorda que se l’ha de témer i respectar.

L’acompanyant i amic de l‘amo temia trobar certes dificultats a les glaceres però travessant les primeres vam poder observar que la traça oberta era bona i que no faria falta calçar-nos els grampons. Per si de cas jo els hi vaig marcar una mica més amb les meves potes. La cresta la vaig superar molt bé de pujada tot i que m’havien d’anar guiant per on passar. En un obrir i tancar d’ulls ja érem dalt al cim (2921m) on em vaig ajuntar amb una colla de gossos “quillos” de raça Bull Terrier que només parlaven de F1 i del mundial de Brasil. L’amo i el seu amic es van fer una foto amb l’estelada i el “logo” de la campanya  #somcims i van acariciar una estona la placa del Marc col·locada fa tres anys al cim.

La baixada va ser molt més ràpida , amb trams on vam córrer i lliscar per llargues glaceres. Destacar un parell de passos a la cresta on vaig tenir certa dificultat i on l’ajuda incondicional de l’amo va ser clau per no posar-me nerviós

Al final 5 hores de ruta entre l’ascens i el descens. Una excursió ràpida i molt bonica. La recomano a tots els cans que hagin sortit prèviament a la muntanya.

Bé Shiva, t’encarregues de penjar la crònica al bloc ok? Una abraçada des del Cap de Creus!!

PD: Al lloro que crec que els amos estan pensant en fer la ruta: Refugis del Torb. T’ho dic perquè si te n’assabentes d’alguna cosa informis.